Conclusions

Les practiques, en qualsevol àmbit, és una manera per a trobar-se dins la realitat d'allò que un estudia. Serveixen per aprendre, per comprendre, per conèixer, per posar en pràctica moltes habilitats (socials, professionals...) i per començar a fer carrera. Per a mi, ha estat una oportunitat per descobrir un nou món, el dels centres i gabinets logopèdics i psicològics privats. 

Si m'aturo i penso tot el que he pogut veure aquest any a les pràctiques em sento molt enriquida, ja que tinc la sensació que he aprés moltes coses que m'enduc dins la meva motxilla de recursos.

Tant el primer com el segon semestre he fet les pràctiques en al mateix centre, fet que m’ha permès veure l’evolució de molts dels infants que van a les sessions del Logos, les relacions que s’estableixen entre els professionals (logopedes i psicòlegs) amb les famílies i les escoles dels nens.

Considero que és important haver vist el paper actiu i dinàmic que té la psicòloga o la psicopedagoga i veure com es treballa d’una manera interdisciplinar per ajudar i realitzar un bon diagnòstic per tal de facilitar la millor intervenció possible. Durant el primer període vaig veure les necessitats que presentaven alguns dels alumnes que assisteixen en el centre, fet que em va permetre plantejar la meva intervenció. Al llarg del segon període he dut a terme aquesta intervenció, que en algun moment ha petit algun canvi del que el principi s’havia plantejat ja que un cop entres en la dinàmica del pla d’actuació, t’adones que un s’ha d’adaptar a la resposta que dóna l’infant, i, a vegades, això pot fer que les sessions plantejades variïn en certa mesura.

Quan he anat acabant les sessions m’he adonat que cal ser molt curós amb allò que ens plantegem i la realitat en que ens trobem. Pel que he vist, és molt important que quan es fa una intervenció amb algun infant sempre cal una certa reflexió durant el procés de realització, com a psicopedagogs hem d’estar disposats a autoqüestionar-nos allò que fem per assolir l’objectiu que volem i ser hàbils per canviar allò que potser no està aconseguint el que ens havíem plantejat.

El procés de creació de material i recopilació d’informació sobre les persones amb TEA ha estat molt gratificant perquè m’ha permès entendre moltes de les actituds d’aquestes persones i quina és la millor manera per a facilitar els aprenentatges. Com que em vaig plantejar el tema de les emocions i les habilitats socials vaig crear material que fos el més lúdic, funcional i significatiu possible. Vaig cercar imatges, sons, jocs, etc. per a poder encarar la possibilitat de conèixer cadascun dels sentiments que les persones tenim davant de situacions diverses. Conèixer-les i identificar-les, per tal de tenir respostes adequades.

Com comentava anteriorment, he incorporat alguna cosa que el principi no estava del tot plantejada, vaig veure interessant aportar coneixements sobre el tema de la frustració, ja que me adonat que en general, els infants que tenia tenien molt poca tolerància davant del fracàs o no aconseguir allò que volien. Per tan, aquest també ha estat un dels temes que he abordat.

Ha estat molt gratificant elaborar tot aquest material i aconseguir una resposta positiva amb la intervenció.

Pel que fa la relació amb les famílies i els centres, en alguns casos ha estat molt fàcil perquè hi havia la col·laboració per part de tots els àmbits, però en d'altres ha estat més difícil. He vist que no tots els centres actuen de la mateixa manera, ni ha que és fàcil parlar amb els tutors i els psicopedagogs dels EAPs i fer un intercanvi d'opinions i encarar la intervenció cap al mateix camí i d'altres que tot això era gairebé impossible. Aquests feiem servir l'e-mail per a comunicar-nos.

Malgrat això, les famílies sempre volen ajudar a que els seus fills tinguin la millor qualitat de vida possible, per això molts es mostren col·laboradors a l'hora de treballar junts.

Per anar acabant doncs, estic molt contenta d'haver realitzat aquestes pràctiques en el Centre Logos de Rubí ja que m'he format en allò que volia i he pogut veure quina és la feina real del psicopedagog.