Diari de les pràctiques

23-3-15

Vaig començar el segon pràcticum a finals de gener, així que he anat veient els casos que ja veia en el pràcticum I i l'evolució que ha anat fent cadascun dels alumnes que assisteix al centre. Tot i que la meva intervenció anirà destinada als infants que presenten característiques TEA, l'experiència d'estar a un centre logopèdic i psicològic com aquest, m'ha permès observar diferents maneres de treballar davant els diferents trastorns d'aprenentatge. Aquesta oportunitat m'està donant un bagatge d'eines, recursos i metodologies que aniré utilitzant al llarg de la meva carrera professional.

M'estic formant en l'àmbit del trastorn de l'espectre autista, així que m'agradaria aprofitar aquesta entrada per presentar als alumnes els quals va destinada la meva intervenció. Les persones amb TEA, tenen problemes en la interacció social, en la comunicació i en la flexibilitat de pensament, tenen una imaginació pobre o amb interessos molt concrets, necessiten les seves rutines i presenten uns trets que fan que sovint siguin vulnerables emocionalment. 

És molt important que la resposta educativa d'aquests nens i nenes es basi en un suport de les necessitats específiques de cada nen, enlloc de generalitzar el diagnòstic i actuar de la mateixa manera com si tots fossin igual. Cal fer una acomodació de l'entorn i promocionar les habilitats que presentin per tal de poder garantir l'èxit en el treball d'aquests infants. Així doncs, tenen present aquestes premisses, entre d'altres, em faig una idea de les estratègies ha utilitzar.

Bé, després d'aquesta breu exposició us presento els alumnes:

En “I”, és un nen que cursa 3r de primària a una escola pública. Va al centre des de que tenia 6 anys, ja que era un nen que va arribar molt bloquejat davant dels aprenentatges, amb un llenguatge sense sentit, amb manca d’atenció i amb una actitud molt compulsiva. Estava molt desconnectat de la realitat, ja que tampoc es relacionava ni amb els adults més propers ni amb els seus iguals. 

En “S”, cursa 5è de primària a una escola pública. Fa un any que està al centre i pateix un retard en el desenvolupament del llenguatge, no té habilitats per relacionar-se amb els seus iguals i cada vegada mostra més problemes en aquest tema. Escassesa d’habilitats empàtiques, té obsessions i és molt rígid en els canvis.

Finalment, en “A” també fa 3r i va a una escola pública. És un nen amb moltes dificultats atencionals, desmotivat, amb problemes per comprendre conceptes abstractes, amb obsessions, dificultat per relacionar-se amb els seus iguals. A l'escola destaquen que té molts problemes ja que al no saber-se relacionar sovint acaba amb conflictes amb els seus companys, fins al punt d'arribar-los a agredir. No sap expressar què li passa i es bloqueja davant de tot allò que no sap fer.

Els trets comuns que presentaven aquests alumnes són els que m'han fet plantejar que la millor intervenció dirigida a ells seria la d'estimular les habilitats socials i millorar les mancances emocionals que presenten.

27-3-15

Un cop ja ha quedat ben definit l'objectiu de la intervenció amb la tutora de pràctiques ja he començat a formar-me i elaborar material per a poder potenciar el desenvolupament socioemocional dels alumnes amb TEA i poder donar prioritat als aprenentatges de les habilitats socials i suport per poder gestionar millor les emocions.
És important que les persones puguem posar nom i paraules a tot allò que ens passa per tal de poder estructurar els pensaments i gestionar el nostre dia a dia. Els alumnes del centre presenten moltes dificultats per identificar allò que els passa i saber com se senten davant de situacions concretes. És per aquest motiu, que el material que estic elaborant està destinat a treballar una sèrie de continguts relacionats amb el llenguatge de referència mental, per tal de comprendre les experiències i les representacions que passen dins la ment. Destacar que alguns dels materials elaborats estan sota referència dels llibres de "En la Mente", de Marc Monfort i Isabelle Monfort Juárez. Evidentment, el material està adaptat a les necessitats que presenta cada individu. També m'he estat documentant amb altres llibres com el de "Las habilidades sociales en la infancia. Evaluación y tratamiento" de Larry Michelson, Don P. Sugai, Randy P. Wood, Alan E. Kazdin. L'altre llibre tracta sobre el Mètode EOS, és un programa de reforç de les habilitats socials. Tots tres són molt interessants i et donen idees a l'hora de fer la intervenció.

9-4-15

És molt interessant veure el dia a dia d'un centre privat on el que estic. Fins ara sempre havia estat en el món de l'educació formal, a les escoles, i estar a un centre com aquest em permet veure les dificultats que presenten algunes persones des d'altres vessants. No són els mateixos recursos als que té una escola que un centre, el pacient es tracta de diferent manera tot i que la finalitat és la mateixa, millorar la qualitat de vida de l'infant en tots els seus contextos.
Aquests dies que estic anant al Logos, a part de tractar els infants amb TEA també ajudo a la psicòloga a passar tests i proves per valorar quin és l'estat del nen/a i quin és el millor tractament a oferir-li. Durant el primer període de pràctiques havia estat passant proves juntament amb la psicòloga i després els havia corregit. Aquest segon semestre les proves les estic passant jo, ja que això també hem dona eines per saber quin vocabulari utilitzar durant la sessió, quina manera d'actuar és la més adient per facilitar que l'infant faci les proves, etc. 
Els tests estandaritzats que he passat jo són el WISCH-IV , la Figura de Rei i McCarthy. Normalment es dedica unes quatre sessions de 45 minuts per infant per passar totes les proves. D'aquesta manera es fa la recollida de tota la informació possible referent a  l’infant. 

 Tot i així, centrant-me més en la meva intervenció, he estat mirant maneres d'avaluar les característiques amb les quals els infants amb TEA presenten dificultats. Com ara dificultats en la capacitat de relacionar-se, entendre els demés i compartir emocions, de comunicar-se, de imaginar-se i comprendre el món que els envolta, etc. He trobat l'I.D.E.A., l'inventari d'espectre autista de Angels Rivière. Aquest inventari té l'objectiu d'avaluar dotze dimensions característiques de persones amb TEA i amb trastorns profunds del desenvolupament.
Així doncs, m'estic informant de la manera com funciona aquesta prova i la psicòloga del centre li ha semblat una bona idea per cercar més informació da'quests nens.   
Enllaço una pàgina web que explica el funcionament: IDEA.

14-4-15

Aquest dilluns vam tenir entrevista amb els pares d'en "A", ens van explicar les seves pors davant les dificultats que presenta l'infant, l'actitud que últimament té a l'escola i a casa i la por sobre el seu futur. Explicaven que "A" sovint té una conducte molt agressiva davant d'allò que desconeix, que sempre es pensa que el que es fa va en contra d'ell, que no sap com gestionar les seves emocions i això li dificulta a l'hora de relacionar-se. 
La psicòloga els hi va explicar que jo, com a psicopedagoga en pràctiques faria una intervenció al seu fill i que abordariem el tema de les emocions i les habilitats socials. Els pares van estar molt contents i en tot moment es van mostrar disposats a ajudar en tot allò que fes falta.
Aquella entrevista em va fer pensar en un escrit que va fer Àngel Rivière (Madrid 1996) i que vaig llegir mentre buscava informació sobre el tema. La frase està escrita com si fos una persona amb TEA i intenta explicar el que li passa per tal de que el seu entorn puguin entendre les seves reaccions: El que faig no és contra teu. Quan faig un rebec o em dono cops, si destrueixo quelcom o em moc massa, quan m'és difícil entendre o fer el que em demanes no et vull fer mal. Ja que tinc un problema d'intencions, no m'atribueixis males intencions!
Moltes de les conductes que en diuen "alterades" són maneres de fer front al món des de la meva especial forma de ser i percebre. Fes un esforç per comprendre'm! Necessito compartir el plaer i m'agrada fer les coses bé, encara que no sempre ho aconsegueixi. Fes-me saber quan he fet les coses bé i ajudem a fer-les sense falles, quan en tinc massa em passa el mateix que a tu: m'enfado i acabo negant-me a fer les coses.
Necessito més ordre que tu, més predictibilitat. Hem de negociar els meus rituals per conviure.
Ajuda'm amb naturalitat sense convertir-hi en una obsessió. La meva situació normalment millora, encara que per ara no tingui curació. 
Trobo que és una manera molt clara d'entendre els infants amb TEA i que escrits com aquests a vegades també cal compartir-los amb les famílies i els mestres que dia a dia comparteixen experiències amb els nens i nenes amb TEA. 

21-4-15

Aquest dilluns vem tenir una reunió amb la mare d'en "S". La psicòloga em va comentar que el pare no hi assistia mai, ja que la situació que tenen és força complicada. Viuen junts però estan separats, el pare no li agrada que el seu fill estigui intervingut al centre i per això no ve. La psicòloga i jo teniem ganes de que vingués el pare ja que voliem abordar el tema de la relació pare i fill, ja que la interacció que tenen és sempre a través de la Play. Quan en "S" arriba de l'escola es passa tota la tarda amb el pare jugant a la Play, a jocs amb molta violència. És una manera d'aïllar-lo de la realitat i que sovint estigui desvinculat amb el món, fet que no l'ajuda a socialitzar-se.
Tot i així, va ser interessant saber com viu la mare les dificultats del seu fill. Ella expressava  que sabia perfectament que el seu fill no estava bé i que tota la vida necessitaria suport per a poder afrontar el seu dia a dia. Comentava que ella entenia molt bé el seu fill, que fins i tot compartia sovint com es sentia ja que ella quan era petita li passaven coses igual que en "S".
Aquest últim aspecte ens va corroborar articles que he pogut llegir que sovint els infants que presenten TEA hi ha algun membre de la família que també tenen trets de l'espectre autista. Personalment, a l'escola on treballo també he tingut algun cas com aquest on els  pares expliquen que el comportament del seu fill els recorda a algun tiet, germà, o a ells mateixos.
L'entrevista va consistir en potenciar una visió positiva de la mare sobre en "S", se li va recomanar que caldria fer reforç positiu amb l'infant, ja que té una visió molt pessimista d'ell mateix i que la intervenció que fariem amb ell seria la de potenciar les habilitats socials i emocionals.

25-4-15

Un dels infants que tinc a la meva intervenció és un nen que li agrada molt dibuixar i explicar històries amb les seves produccions. Des del centre s'ha potenciat aquesta habilitat que presenta i es va comentar  a la família que seria interessant que pogués fer alguna activitat extraescolars d'art per tal de compartir aquesta capacitat amb altres nens. Creiem que és una manera de potenciar les habilitats socials, relacionar-se amb iguals partint dels mateixos interessos.
Bé, doncs les activitats que estic elaborant per la meva intervenció està relacionada, en certa manera, amb els dibuixos i posar paraules als personatges d'una història. Els hi presentaré unes diapositives amb imatges, fet que sé que tant en "I", com els altres casos els hi captarà l'atenció, perquè ells vagin muntant una història relacionada amb les habilitats socials i emocionals. 

6-5-15

Ja fa dies que estic duent a terme la meva intervenció, i és curiós veure com els nens tenen diferents maneres d'actuar davant les mateixes activitats. Ja vam planificar que començaria amb la part de les emocions i després introduiria les activitats d'habilitats socials. Es tracta de que els nens puguin ser conscient de quina emoció experimenten a cada moment, de posar nom, de conèixer què podem sentir, quan ho podem sentir i en quines situacions. 
Començo l'activitat amb unes imatges de persones que demostren tristesa, felicitat, ràbia... i ells havien de dir què creien que els hi passava. Alguns a una mateixa imatge hi associaven tristesa i ràbia. Vaig haver d'explicar la diferència que hi ha entre aquestes dues emocions.

A partir d'aquí vam penjar a l'aula, al costat del mirall que tenim per fer pràxies, un cartell on hi posava "Mirem-nos al mirall: Com et sents avui? Com estàs?", per tal de que ells mateixos es donin compte de quina cara posen i així poder identificar la emoció que tenen. 

M'agrada destacar aquesta sessió ja que pensa que els nens s'adonen de coses que són importants i que potser fins ara no donaven resposta a com se sentien. A partir d'aquí, i en diferents sessions ja vaig començar a introduir les diferents imatges de persones que experimenten la mateixa emoció en contextos i moments diferents.

També vaig fer el domino d'emocions, el qual es podria treballar les emocions i les habilitats socials, amb el joc es treballa molt bé aquest aspecte. Me adonat que són molt poc tolerants amb el tema de la frustració. Tenen la necessitat de guanyar sempre, sinó s'enfaden. Quelcom que veig que s'ha d'anar treballant.

Han estat unes sessions molt interessants on crec que s'han treballat diferents aspectes. 

11-5-15

Durant la intervenció que he estat fent he anat veient, tal i com comentava a l'entrada anterior, que és important fer entendre als infants que un errors no és un fracàs, és tan sols una oportunitat per a millorar. Existeix molt poca tolerància a la frustració i això és quelcom que cal tenir en compte per a treballar amb tots els nens, no només amb els que presenten TEA.

Crec que és important fer entendre que si ens equivoquem o no fem les coses com els altres o un mateix espera és un indicador de que hem de canviar les nostres actuacions per aconseguir els objectius que ens proposem. Els errors cal que es canviïn per elements motivadors per replantejar-nos les estratègies que seguim.  

Al llarg de les sessions he volgut que els nens fossin conscients de les conductes que adoptaven en les diferents activitats que es plantejaven. Que s'adonessin quina era l'actitud que demostraven en cada situació o moment per tal de canviar-la cap a una actitud positiva que els aportes més tranquil·litat i coherència amb allò que feien. 

Amb les activitats d'habilitats socials he tingut en compte aquests aspectes; plantejar situacions on els infants sovint es bloquejant o s'enfaden per no aconseguir el que ells volen i saber quina alternativa podrien dur a terme perquè no entressin dins la dinàmica de no tolerar la frustració. 

Adjunto un enllaç que ens dóna eines i estratègies per treballar la frustració amb els nostres fills o els alumnes: FRUSTRACIÓ 

18-5-15

Les sessions on s'ha treballat les emocions que podem sentir en diferents contextos s'ha pogut treure molt de suc, inclús hi ha un infant que està passant per uns moments complicats hi en la sessió on es treballava que es poden sentir emocions semblants en diferents contextos el nen es va posar a plorar. En una de les imatges es veia una mare que estava trista pel seu fill i una altra un nen que estava trist perquè la mestra l'havia renyat. El nen, que feia uns dies que no estava molt predisposat a fer feina ens va explicar que ell també se sentia trist. Que veia coses que el feien sentir trist. Vam intentar que expliques el que li passava però sobretot vam posar la emoció a allò que sentia, per tal de veure com ho podem treballar i canviar.

         

                                                    

Per acabar aquestes sessions fem el domino de les emocions que els nens els agrada i així acabem la sessió d'una manera més lúdica.