Les practiques, en
qualsevol àmbit, és una manera per a trobar-se dins la realitat d'allò que un
estudia. Serveixen per aprendre, per comprendre, per conèixer, per posar en
pràctica moltes habilitats (socials, professionals...) i per començar a fer
carrera. Per a mi, ha estat una oportunitat per descobrir un nou món, el dels
centres i gabinets logopèdics i psicològics privats.
Si
m'aturo i penso tot el que he pogut veure aquest any a les pràctiques em sento
molt enriquida, ja que tinc la sensació que he aprés moltes coses que m'enduc
dins la meva motxilla de recursos.
Tant
el primer com el segon semestre he fet les pràctiques en al mateix centre, fet
que m’ha permès veure l’evolució de molts dels infants que van a les sessions
del Logos, les relacions que s’estableixen entre els professionals (logopedes i
psicòlegs) amb les famílies i les escoles dels nens.
Considero
que és important haver vist el paper actiu i dinàmic que té la psicòloga o la psicopedagoga
i veure com es treballa d’una manera interdisciplinar per ajudar i realitzar un
bon diagnòstic per tal de facilitar la millor intervenció possible. Durant el
primer període vaig veure les necessitats que presentaven alguns dels alumnes
que assisteixen en el centre, fet que em va permetre plantejar la meva
intervenció. Al llarg del segon període he dut a terme aquesta intervenció, que
en algun moment ha petit algun canvi del que el principi s’havia plantejat ja
que un cop entres en la dinàmica del pla d’actuació, t’adones que un s’ha d’adaptar
a la resposta que dóna l’infant, i, a vegades, això pot fer que les sessions
plantejades variïn en certa mesura.
Quan
he anat acabant les sessions m’he adonat que cal ser molt curós amb allò que
ens plantegem i la realitat en que ens trobem. Pel que he vist, és molt
important que quan es fa una intervenció amb algun infant sempre cal una certa reflexió
durant el procés de realització, com a psicopedagogs hem d’estar disposats a
autoqüestionar-nos allò que fem per assolir l’objectiu que volem i ser hàbils
per canviar allò que potser no està aconseguint el que ens havíem plantejat.
El
procés de creació de material i recopilació d’informació sobre les persones amb
TEA ha estat molt gratificant perquè m’ha permès entendre moltes de les
actituds d’aquestes persones i quina és la millor manera per a facilitar els
aprenentatges. Com que em vaig plantejar el tema de les emocions i les
habilitats socials vaig crear material que fos el més lúdic, funcional i
significatiu possible. Vaig cercar imatges, sons, jocs, etc. per a poder
encarar la possibilitat de conèixer cadascun dels sentiments que les persones
tenim davant de situacions diverses. Conèixer-les i identificar-les, per tal de
tenir respostes adequades.
Com comentava
anteriorment, he incorporat alguna cosa que el principi no estava del tot plantejada, vaig veure interessant aportar coneixements sobre el tema de la
frustració, ja que me adonat que en general, els infants que tenia tenien molt
poca tolerància davant del fracàs o no aconseguir allò que volien. Per tan, aquest també ha
estat un dels temes que he abordat.
Ha estat
molt gratificant elaborar tot aquest material i aconseguir una resposta
positiva amb la intervenció.
Pel que fa la relació amb les famílies i els centres, en alguns casos ha estat molt fàcil perquè hi havia la col·laboració per part de tots els àmbits, però en d'altres ha estat més difícil. He vist que no tots els centres actuen de la mateixa manera, ni ha que és fàcil parlar amb els tutors i els psicopedagogs dels EAPs i fer un intercanvi d'opinions i encarar la intervenció cap al mateix camí i d'altres que tot això era gairebé impossible. Aquests feiem servir l'e-mail per a comunicar-nos.
Malgrat això, les famílies sempre volen ajudar a que els seus fills tinguin la millor qualitat de vida possible, per això molts es mostren col·laboradors a l'hora de treballar junts.
Per anar acabant doncs, estic molt contenta d'haver realitzat aquestes pràctiques en el Centre Logos de Rubí ja que m'he format en allò que volia i he pogut veure quina és la feina real del psicopedagog.
M'agradaria comentar alguns aspectes del meu bloc: L'estructura del Bloc: Les diferents seccions que hi ha en el bloc (diari de pràctiques, recursos, bibliografia...) vaig fent els diversos escrits dins la mateixa entrada, incorporant a cada escrit nou la data corresponent al dia que ho realitzo. D'aquesta manera, cada vegada que introdueixo una aportació nova no surt com a nova entrada sinó que segueix a l'anterior. Confidencialitat: És important destacar que tot el contingut del bloc està sotmès a una rigorosa protecció de dades de caràcter personal. Els casos que comento tots tenen noms inventats i les dades estan facilitades sense els noms. Codi deontològic: En les diferents actuacions del psicopedagog s'ha tingut en compte el codi deontològic i els principis generals d'aquesta professió: les seves responsabilitats, el desenvolupament de la seva feina, les responsabilitats que té el psicopedagog sobre l'infant, el comportament que cal tenir, la privacitat de les dades, la responsabilitat dels professionals, etc. S'han tingut en compte tant el codi deontològic del col·legi de psicòlegs de Catalunya com el de logopedes, per tal de tenir en compte els aspectes ètics que regulen la meva tasca com a psicopedagoga en pràctiques en el centre.
Badia, A; Mauri, T; Monereo, C. (2004). La práctica
psicopedagógica en educación no formal. Barcelona: UOC.
Castelló, M;
Luque, A; Jiménez, I; Onrubia, J; Lago, J.R; Pitarque, I; Monereo, C. (2003). Mòdul 3. Funcions
i àmbits d'intervenció de l'assessor psicopedagògic en les diferents etapes
educatives. Barcelona. UOC.
Giné, C. i Mauri, T. (cords.)
(2003). Anàlisi de casos. Barcelona: UOC.
Monereo, C. (2003). Models d’orientació
educativa i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC.
Monereo, C.i
Solé, L. (Coord.). (1999). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional
y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.
Monfort, M.
i Monfort, I. (2001). En la Mente. Madrid: Entha
Rivière, A.
(2001). Autismo. Orientaciones para la intervención educativa. Madrid:
Editorial Trotta.
Wing, L.(1998). El autismo en ninos y adultos. Guia
para la família. Barcelona. Ediciones Paidós Ibérica. WEBGRAFIA:
Tot i que vaig fer una entrada semblant en el Bloc del pràcticum I, he pensat que era important aportar informació referent al centre on estic fent les pràctiques. Per tal d'entendre millor la intervenció que jo faré i poder-la contextualitzar al centre on estic.
Tal i com vaig explicar a l'inici del blog, el centre Logos de Rubí és de titularitat privada i consisteix en proporcionar un servei extern que millori la qualitat de vida de
les persones fent un diagnòstic, assessorament i tractament psicològic i
logopèdic de nens, adolescents i adults. Opten per treballar des d’una
metodologia multidisciplinar i col·laborativa que els afavoreix a aconseguir
una intervenció de qualitat.
Tipus d’actors, finalitats i continguts:
Psicòlegs: Atenen als infants i adolescents que presenten trastorns de
conducte, de l’alimentació, de l’ansietat, de la son, d’aprenentatge, control
dels esfínters (enuresi i encopresi), del desenvolupament, TDAH, etc. A més a
més, fan les pertinents exploracions, diagnòstics, assessoraments, consultes i
orientacions familiars dels pacients per tal de garantir una bona intervenció
psicològica,
Logopedes: Atenen a infants i adults amb diferents alteracions del
llenguatge: dislèxia, dislàlies, retard de la parla, disfonies, disfèmies,
deglució atípica, etc. Aquestes realitzen el diagnòstic amb una exploració i
valoració dels components lingüístics que fan que l’individu no desenvolupi
correctament la parla, el llenguatge i, conseqüentment, la comunicació.
Psicopedagogs: La funció del psicopedagog la garanteix la psicòloga que es
dedica a realitzar les reeducacions psicopedagògiques i els processos
diagnòstics.
Destinataris del servei:
Logos Rubí està dirigit a tot el públic, infants, adolescents i adults. La
majoria de casos que atenen són nens i joves amb dificultats d’aprenentatge que
necessiten una atenció especialitzada que els ajudi a millorar els seus
problemes escolars, socials i personals. Tot i així, hi van molts infants amb
TDAH, dislèctics, amb retard mental i algun amb trastorns depressius.
Els pacients que hi assisteixen, sovint, venen derivats de les escoles o
els instituts i la psicòloga que els tracta es posa en contacte amb les
famílies, els professors i els psicòlegs de l’escola per coordinar-se i
intercanviar informació i proporcionar noves estratègies.
Relacions establertes amb altres professionals:
-Coordinacions
multidisciplinars: En la gran majoria dels casos, els infants i joves, estan en
contacte amb altres professionals externs al centre, així que solen mantenir
coordinació amb els agents que intervenen en el nen, ja que entenen que aquest
forma part d'una xarxa, d'un sistema. Es coordinen amb els psiquiatres (ja
siguin privats o del CSMIJ), es coordinen amb els psicòlegs territorials de
cada escola (EAP), amb els tutors, mestres d'educació especial... Això és
diferent segons cada cas, si es requereixen d'altres professionals, i en la
mesura del què sigui necessari, es coordinen amb ells.
-Coordinacions
amb escoles públiques: Les psicòlogues del centre assisteixen presencialment
mínim una vegada l'any a les escoles públiques per tal de fer coordinacions
(LOGOS, EAP, tutors, mestres d'Educació Especial). Tot i així sol ser habitual
tenir contacte telefònic o per escrit (via e-mail), per tal de mantenir un
seguiment més estret del cas concret.
Procediment de la intervenció:
El procediment que es segueix es recolza amb les dimensions d’anàlisi de la
intervenció. Quan es rep una demanda d’un infant o jove es fa una primera
visita amb els pares per analitzar el problema i es fa una planificació que té
en compte els actors que intervenen amb el subjecte, és a dir, l’escola, la
família i l’individu. Les psicòlogues són les encarregades d’estudiar el cas i
analitzar la intervenció que es pot realitzar. Tot això supervisat per la
psicòloga i coordinadora del centre.
Després de l’exploració del subjecte es farà una reunió amb els pares per
plantejar-los els resultats obtinguts i explicar-los l’estratègia i intervenció
que es vol dur a terme.
La següent fase serà la de la realització de la intervenció, que és on
s’aclareixen els continguts de l’assessorament, la modalitat i l’organització
de la intervenció. Finalment es fa l’avaluació, on tenint present els actors
implicats, es fan reunions per valorar com va evolucionant la demanda
realitzada.
Model d'orientació i intervenció:
Adopten un model clínic ja que s'intenta explicar l'origen de les
dificultats d’aprenentatge amb una perspectiva de caràcter individual. La visió
que tenen del currículum és com a producte, com un conjunt de prescripcions
fixes que cal arribar a assolir. A més a més, la finalitat de la intervenció és
correctiva.
És
important definir això, ja que adoptar un model teòric o un altre varia segons
la concepció que es tingui dels diferents factors com l'origen de les
dificultats d'aprenentatge, que pot ser de caràcter individual o dins d'un
context. Varia segons el currículum escolar el qual es recolzen, si es veu com
a producte o com a procés, i la finalitat de la intervenció psicopedagògica, si
és correctiva o preventiva.
Vaig començar el segon pràcticum a finals de gener, així que he anat veient els casos que ja veia en el pràcticum I i l'evolució que ha anat fent cadascun dels alumnes que assisteix al centre. Tot i que la meva intervenció anirà destinada als infants que presenten característiques TEA, l'experiència d'estar a un centre logopèdic i psicològic com aquest, m'ha permès observar diferents maneres de treballar davant els diferents trastorns d'aprenentatge. Aquesta oportunitat m'està donant un bagatge d'eines, recursos i metodologies que aniré utilitzant al llarg de la meva carrera professional.
M'estic formant en l'àmbit del trastorn de l'espectre autista, així que m'agradaria aprofitar aquesta entrada per presentar als alumnes els quals va destinada la meva intervenció. Les persones amb TEA, tenen problemes en la interacció social, en la comunicació i en la flexibilitat de pensament, tenen una imaginació pobre o amb interessos molt concrets, necessiten les seves rutines i presenten uns trets que fan que sovint siguin vulnerables emocionalment.
És molt important que la resposta educativa d'aquests nens i nenes es basi en un suport de les necessitats específiques de cada nen, enlloc de generalitzar el diagnòstic i actuar de la mateixa manera com si tots fossin igual. Cal fer una acomodació de l'entorn i promocionar les habilitats que presentin per tal de poder garantir l'èxit en el treball d'aquests infants. Així doncs, tenen present aquestes premisses, entre d'altres, em faig una idea de les estratègies ha utilitzar.
Bé, després d'aquesta breu exposició us presento els alumnes:
En
“I”, és un nen que cursa 3r de primària a una escola pública. Va al centre des
de que tenia 6 anys, ja que era un nen que va arribar molt bloquejat davant
dels aprenentatges, amb un llenguatge sense sentit, amb manca d’atenció i amb una actitud molt compulsiva. Estava molt desconnectat de la realitat, ja que tampoc es relacionava ni amb els adults més propers ni amb els seus iguals.
En
“S”, cursa 5è de primària a una escola pública. Fa un any que està al centre i
pateix un retard en el desenvolupament del llenguatge, no té habilitats per
relacionar-se amb els seus iguals i cada vegada mostra més problemes en aquest
tema. Escassesa d’habilitats empàtiques, té obsessions i és molt rígid en els
canvis.
Finalment,
en “A” també fa 3r i va a una escola pública. És un nen amb moltes dificultats
atencionals, desmotivat, amb problemes per comprendre conceptes abstractes, amb
obsessions, dificultat per relacionar-se amb els seus iguals. A l'escola destaquen que té molts problemes ja que al no saber-se relacionar sovint acaba amb conflictes amb els seus companys, fins al punt d'arribar-los a agredir. No sap expressar què li passa i es bloqueja davant de tot allò que no sap fer.
Els trets comuns que presentaven aquests alumnes són els que m'han fet plantejar que la millor intervenció dirigida a ells seria la d'estimular les habilitats socials i millorar les mancances emocionals que presenten.
27-3-15 Un cop ja ha quedat ben definit l'objectiu de la intervenció amb la tutora de pràctiques ja he començat a formar-me i elaborar material per a poder potenciar el desenvolupament socioemocional dels alumnes amb TEA i poder donar prioritat als aprenentatges de les habilitats socials i suport per poder gestionar millor les emocions. És important que les persones puguem posar nom i paraules a tot allò que ens passa per tal de poder estructurar els pensaments i gestionar el nostre dia a dia. Els alumnes del centre presenten moltes dificultats per identificar allò que els passa i saber com se senten davant de situacions concretes. És per aquest motiu, que el material que estic elaborant està destinat a treballar una sèrie de continguts relacionats amb el llenguatge de referència mental, per tal de comprendre les experiències i les representacions que passen dins la ment. Destacar que alguns dels materials elaborats estan sota referència dels llibres de "En la Mente", de Marc Monfort i Isabelle Monfort Juárez. Evidentment, el material està adaptat a les necessitats que presenta cada individu. També m'he estat documentant amb altres llibres com el de "Las habilidades sociales en la infancia. Evaluación y tratamiento" de Larry Michelson, Don P. Sugai, Randy P. Wood, Alan E. Kazdin. L'altre llibre tracta sobre el Mètode EOS, és un programa de reforç de les habilitats socials. Tots tres són molt interessants i et donen idees a l'hora de fer la intervenció.
9-4-15 És molt interessant veure el dia a dia d'un centre privat on el que estic. Fins ara sempre havia estat en el món de l'educació formal, a les escoles, i estar a un centre com aquest em permet veure les dificultats que presenten algunes persones des d'altres vessants. No són els mateixos recursos als que té una escola que un centre, el pacient es tracta de diferent manera tot i que la finalitat és la mateixa, millorar la qualitat de vida de l'infant en tots els seus contextos. Aquests dies que estic anant al Logos, a part de tractar els infants amb TEA també ajudo a la psicòloga a passar tests i proves per valorar quin és l'estat del nen/a i quin és el millor tractament a oferir-li. Durant el primer període de pràctiques havia estat passant proves juntament amb la psicòloga i després els havia corregit. Aquest segon semestre les proves les estic passant jo, ja que això també hem dona eines per saber quin vocabulari utilitzar durant la sessió, quina manera d'actuar és la més adient per facilitar que l'infant faci les proves, etc. Els tests
estandaritzats que he passat jo són elWISCH-IV , laFigura de Rei i McCarthy. Normalment es dedica unes quatre
sessions de 45 minuts per infant per passar totes les proves. D'aquesta manera es fa la recollida de tota la informació possible referent a l’infant.
Tot i així, centrant-me més en la meva intervenció, he estat mirant maneres d'avaluar les característiques amb les quals els infants amb TEA presenten dificultats. Com ara dificultats en la capacitat de relacionar-se, entendre els demés i compartir emocions, de comunicar-se, de imaginar-se i comprendre el món que els envolta, etc. He trobat l'I.D.E.A., l'inventari d'espectre autista de Angels Rivière. Aquest inventari té l'objectiu d'avaluar dotze dimensions característiques de persones amb TEA i amb trastorns profunds del desenvolupament. Així doncs, m'estic informant de la manera com funciona aquesta prova i la psicòloga del centre li ha semblat una bona idea per cercar més informació da'quests nens. Enllaço una pàgina web que explica el funcionament: IDEA. 14-4-15 Aquest dilluns vam tenir entrevista amb els pares d'en "A", ens van explicar les seves pors davant les dificultats que presenta l'infant, l'actitud que últimament té a l'escola i a casa i la por sobre el seu futur. Explicaven que "A" sovint té una conducte molt agressiva davant d'allò que desconeix, que sempre es pensa que el que es fa va en contra d'ell, que no sap com gestionar les seves emocions i això li dificulta a l'hora de relacionar-se. La psicòloga els hi va explicar que jo, com a psicopedagoga en pràctiques faria una intervenció al seu fill i que abordariem el tema de les emocions i les habilitats socials. Els pares van estar molt contents i en tot moment es van mostrar disposats a ajudar en tot allò que fes falta. Aquella entrevista em va fer pensar en un escrit que va fer Àngel Rivière (Madrid 1996) i que vaig llegir mentre buscava informació sobre el tema. La frase està escrita com si fos una persona amb TEA i intenta explicar el que li passa per tal de que el seu entorn puguin entendre les seves reaccions: El que faig no és contra teu. Quan faig un rebec o em dono cops, si destrueixo quelcom o em moc massa, quan m'és difícil entendre o fer el que em demanes no et vull fer mal. Ja que tinc un problema d'intencions, no m'atribueixis males intencions! Moltes de les conductes que en diuen "alterades" són maneres de fer front al món des de la meva especial forma de ser i percebre. Fes un esforç per comprendre'm! Necessito compartir el plaer i m'agrada fer les coses bé, encara que no sempre ho aconsegueixi. Fes-me saber quan he fet les coses bé i ajudem a fer-les sense falles, quan en tinc massa em passa el mateix que a tu: m'enfado i acabo negant-me a fer les coses. Necessito més ordre que tu, més predictibilitat. Hem de negociar els meus rituals per conviure. Ajuda'm amb naturalitat sense convertir-hi en una obsessió. La meva situació normalment millora, encara que per ara no tingui curació. Trobo que és una manera molt clara d'entendre els infants amb TEA i que escrits com aquests a vegades també cal compartir-los amb les famílies i els mestres que dia a dia comparteixen experiències amb els nens i nenes amb TEA. 21-4-15 Aquest dilluns vem tenir una reunió amb la mare d'en "S". La psicòloga em va comentar que el pare no hi assistia mai, ja que la situació que tenen és força complicada. Viuen junts però estan separats, el pare no li agrada que el seu fill estigui intervingut al centre i per això no ve. La psicòloga i jo teniem ganes de que vingués el pare ja que voliem abordar el tema de la relació pare i fill, ja que la interacció que tenen és sempre a través de la Play. Quan en "S" arriba de l'escola es passa tota la tarda amb el pare jugant a la Play, a jocs amb molta violència. És una manera d'aïllar-lo de la realitat i que sovint estigui desvinculat amb el món, fet que no l'ajuda a socialitzar-se. Tot i així, va ser interessant saber com viu la mare les dificultats del seu fill. Ella expressava que sabia perfectament que el seu fill no estava bé i que tota la vida necessitaria suport per a poder afrontar el seu dia a dia. Comentava que ella entenia molt bé el seu fill, que fins i tot compartia sovint com es sentia ja que ella quan era petita li passaven coses igual que en "S". Aquest últim aspecte ens va corroborar articles que he pogut llegir que sovint els infants que presenten TEA hi ha algun membre de la família que també tenen trets de l'espectre autista. Personalment, a l'escola on treballo també he tingut algun cas com aquest on els pares expliquen que el comportament del seu fill els recorda a algun tiet, germà, o a ells mateixos. L'entrevista va consistir en potenciar una visió positiva de la mare sobre en "S", se li va recomanar que caldria fer reforç positiu amb l'infant, ja que té una visió molt pessimista d'ell mateix i que la intervenció que fariem amb ell seria la de potenciar les habilitats socials i emocionals. 25-4-15 Un dels infants que tinc a la meva intervenció és un nen que li agrada molt dibuixar i explicar històries amb les seves produccions. Des del centre s'ha potenciat aquesta habilitat que presenta i es va comentar a la família que seria interessant que pogués fer alguna activitat extraescolars d'art per tal de compartir aquesta capacitat amb altres nens. Creiem que és una manera de potenciar les habilitats socials, relacionar-se amb iguals partint dels mateixos interessos. Bé, doncs les activitats que estic elaborant per la meva intervenció està relacionada, en certa manera, amb els dibuixos i posar paraules als personatges d'una història. Els hi presentaré unes diapositives amb imatges, fet que sé que tant en "I", com els altres casos els hi captarà l'atenció, perquè ells vagin muntant una història relacionada amb les habilitats socials i emocionals. 6-5-15
Ja fa dies que estic duent a terme la meva intervenció, i és curiós veure com els nens tenen diferents maneres d'actuar davant les mateixes activitats. Ja vam planificar que començaria amb la part de les emocions i després introduiria les activitats d'habilitats socials. Es tracta de que els nens puguin ser conscient de quina emoció experimenten a cada moment, de posar nom, de conèixer què podem sentir, quan ho podem sentir i en quines situacions. Començo l'activitat amb unes imatges de persones que demostren tristesa, felicitat, ràbia... i ells havien de dir què creien que els hi passava. Alguns a una mateixa imatge hi associaven tristesa i ràbia. Vaig haver d'explicar la diferència que hi ha entre aquestes dues emocions.
A partir d'aquí vam penjar a l'aula, al costat del mirall que tenim per fer pràxies, un cartell on hi posava "Mirem-nos al mirall: Com et sents avui? Com estàs?", per tal de que ells mateixos es donin compte de quina cara posen i així poder identificar la emoció que tenen.
M'agrada destacar aquesta sessió ja que pensa que els nens s'adonen de coses que són importants i que potser fins ara no donaven resposta a com se sentien. A partir d'aquí, i en diferents sessions ja vaig començar a introduir les diferents imatges de persones que experimenten la mateixa emoció en contextos i moments diferents.
També vaig fer el domino d'emocions, el qual es podria treballar les emocions i les habilitats socials, amb el joc es treballa molt bé aquest aspecte. Me adonat que són molt poc tolerants amb el tema de la frustració. Tenen la necessitat de guanyar sempre, sinó s'enfaden. Quelcom que veig que s'ha d'anar treballant.
Han estat unes sessions molt interessants on crec que s'han treballat diferents aspectes.
11-5-15
Durant la intervenció que he estat fent he anat veient, tal i com comentava a l'entrada anterior, que és important fer entendre als infants que un errors no és un fracàs, és tan sols una oportunitat per a millorar. Existeix molt poca tolerància a la frustració i això és quelcom que cal tenir en compte per a treballar amb tots els nens, no només amb els que presenten TEA.
Crec que és important fer entendre que si ens equivoquem o no fem les coses com els altres o un mateix espera és un indicador de que hem de canviar les nostres actuacions per aconseguir els objectius que ens proposem. Els errors cal que es canviïn per elements motivadors per replantejar-nos les estratègies que seguim.
Al llarg de les sessions he volgut que els nens fossin conscients de les conductes que adoptaven en les diferents activitats que es plantejaven. Que s'adonessin quina era l'actitud que demostraven en cada situació o moment per tal de canviar-la cap a una actitud positiva que els aportes més tranquil·litat i coherència amb allò que feien.
Amb les activitats d'habilitats socials he tingut en compte aquests aspectes; plantejar situacions on els infants sovint es bloquejant o s'enfaden per no aconseguir el que ells volen i saber quina alternativa podrien dur a terme perquè no entressin dins la dinàmica de no tolerar la frustració.
Adjunto un enllaç que ens dóna eines i estratègies per treballar la frustració amb els nostres fills o els alumnes: FRUSTRACIÓ
18-5-15
Les sessions on s'ha treballat les emocions que podem sentir en diferents contextos s'ha pogut treure molt de suc, inclús hi ha un infant que està passant per uns moments complicats hi en la sessió on es treballava que es poden sentir emocions semblants en diferents contextos el nen es va posar a plorar. En una de les imatges es veia una mare que estava trista pel seu fill i una altra un nen que estava trist perquè la mestra l'havia renyat. El nen, que feia uns dies que no estava molt predisposat a fer feina ens va explicar que ell també se sentia trist. Que veia coses que el feien sentir trist. Vam intentar que expliques el que li passava però sobretot vam posar la emoció a allò que sentia, per tal de veure com ho podem treballar i canviar.
Per acabar aquestes sessions fem el domino de les emocions que els nens els agrada i així acabem la sessió d'una manera més lúdica.
27-3-15
Aquests dies que estic cercant i formant-me en l'àmbit de l'autisme he trobat coses interessants que m'agradaria compartir.
Us enllaço un vídeo del youtube sobre com perceb el món un nen amb autisme. El facilita la web www.autismomadrid.es. És una manera de començar a entendre la manera d'actuar dels nens que tenen autisme.
7-3-15
Aquest vídeo que incorporo a continuació és una xerrada organitzada per l'associació Viu Autisme a càrrec de Carme Hortal coordinadora del servei educatiu específic de trastorns de desenvoluoament i conducta del SEETDIC i el catedràtic d'educació especial del depertament de pedagogia de l'UDG, Paco Jiménez.
Explica les característiques de les persones amb autisme, les dificultats en saber els pronòstics, què és important saber per atendre aquests alumnes, etc.
14-4-15
Incorporo un vídeo nou que explica com són els nens i nenes amb autisme des de la visió dels nens, dels companys d'infants amb TEA i les seves mestres.
27-4-15
He estat llegint un document que va facilitar l'Associació Síndrome d'Asperger de Catalunya que es pot trobar per la xarxa. És molt interessant, ja que explica aquest síndrome i com es pot tractar. Adjunto un escrit que fa un nen amb Síndrome d'Asperger perquè la gent entengui com són i què els hi passa.
Hola! M'agradaria explicar-te com sóc:
Quan estic content em poso nerviós: salto, crido.
Tinc problemes al jugar amb altres nens, perquè no entenc les regles dels jocs i vull
guanyar sempre.
Prefereixo jugar sol.
Em costa sortir de casa.
Quan vull quelcom, ho vull immediatament.
Ploro fàcilment.
Em manca empatia. No m’agrada el contacte social.
Puc fer comentaris ofensius sense adonar-me’n.
Tinc dificultats per entendre les intencions dels altres.
No sé com actuar davant una situació. De vegades la meva conducta no és l’adequada
i puc semblar mal educat.
No sé interpretar intuïtivament els sentiments dels altres.
Em costa mirar als ulls quan parlo.
Em crec tot el que em diuen encara que sigui impossible.
Parlo en un to alt i peculiar.
Parlo de forma pedant. Invento paraules o expressions.
Parlo molt però no m’interessa el que em diuen els altres. No entenc les converses
llargues i quan estic confós canvio de tema.
A l’hora de posar-me la roba em faig un “embolic”, em poso el jersei al revés, no trobo
el camal del pantaló ...
Ei, però tinc molta memòria: recordo dates i fets que ningú recorda.
M’agrada la rutina: no tolero els canvis imprevistos, tinc rituals que he de fer passi el
que passi.
Sóc molt original enfocant un problema o donant-li una solució.
Tinc un sentit de l’humor molt peculiar.
Sempre estic fascinat per algun tema. La major part del temps penso, escric i parlo
d’allò que m’agrada. No me n’adono de que puc fer-me pesat; i m’enfado quan els
altres no em volen escoltar.
AL COLE:
No m’agrada gaire anar al col·legi.
Els meus companys es riuen de mi i no em volen al seus equips, perquè corro
malament, no sé agafar la pilota i no entenc els jocs.
No entenc el que em pregunta el mestre i tardo a contestar; sempre em castiguen, em
renyen i jo no sé perquè.
M’agraden les assignatures lògiques com les mates o les ciències, i vaig aprendre a
llegir molt ràpid.
SAPS QUÈ EM PREOCUPA?
La por i l’angoixa que sento quan :
Sento sorolls com el de les motos o les broques.
Algunes carícies, portar algunes peces de roba.
La visió d’alguns objectes, que son normals per a tothom.
Els llocs amb molt soroll i amb molta gent.
ARA QUE JA SAPS COM SOC, M’AGRADARIA SER EL TEU AMIC I QUE, EN LLOC
DE PENSAR QUE SOC MAL EDUCAT I RIURE’T DE MI, M’AJUDESSIS A SER COM
TU.
GRACIES. SAC
7-5-15
Aquests dies he pogut veure a les sessions que he anat fent que els nens tenen molt poca tolerància a la frustració. Crec que aquest és un aspectes força general, que a moltes persones els hi passa. Penso que és quelcom que cal anar treballant. Introdueixo un vídeo que parla d'aquest tema, la tolerància a la frustració.
16-5-15
Aquesta setmana, una companya de feina m'ha passat la carta que a continuació us adjuntaré. Es tracta d'una mestra, la directora d'una escola de Canadà, que com molts dels mestres d'avui en dia tenen alumnes amb unes certes dificultats i conductes que fan que cada vegada el seu entorn es posi més en contra d'aquests infants. Us recomano que la llegiu, ja que segurament us farà pensar i relfexionar sobre situacions del nostre dia a dia.
Queridos padres:
Lo sé. Estáis preocupados. Cada día, vuestro hijo llega con una historia sobre ESE niño. El que está siempre golpeando, empujando, pellizcando, molestando, quizás incluso mordiendo a otros niños. El que siempre va de mi mano en la fila. El que tiene un lugar especial en la alfombra, y a veces se sienta en una silla en vez de en el suelo. El que tuvo que dejar de jugar con bloques porque los bloques no son para lanzar. El que se subió a la valla del patio en el momento exacto en el que yo le decía que parara. El que tiró la leche de su compañero al suelo en un arranque de rabia. A propósito. Mientras yo le miraba. Y luego, cuando le pedí que lo limpiara, vació la caja de pañuelos ENTERA. A propósito. Mientras yo le miraba. El que soltó la más terrible palabrota en la clase de gimnasia.
Os preocupa que ESE niño desmerezca el aprendizaje de vuestro hijo. Os preocupa que absorba mucho de mi tiempo y energía, y que vuestro hijo salga perdiendo. Os preocupa que algún día le haga daño a alguien. Os preocupa que este “alguien” pudiera ser vuestro hijo. Os preocupa que vuestro hijo empiece a usar la agresión para conseguir lo que quiere. Os preocupa que vuestro hijo empeore sus resultados porque quizás yo no me dé cuenta de que le cuesta sujetar el lápiz. Lo sé.
Vuestro hijo, este año, en esta clase, a su edad, no es ESE chico. Vuestro hijo no es perfecto pero suele seguir las reglas. Es capaz de compartir los juguetes sin pelear. No lanza muebles. Levanta la mano para hablar. Trabaja cuando es la hora de trabajar y juega cuando es la hora de jugar. Se puede confiar en que vaya directamente al baño y regrese sin engaños. Cree que las peores palabrotas son “estúpido” y “tonto”. Lo sé.
Fijaos, me preocupo todo el tiempo. Sobre TODOS ellos. Me preocupo por las dificultades de vuestro hijo con el lápiz, por cómo lee las letras otro, por la timidez de esa chiquitina, y porque hay otro que lleva siempre la caja del desayuno vacía. Me preocupa que la chaqueta de Gavin no abrigue lo suficiente, y porque el padre de Talitha le grita por dibujar la B del revés. La mayoría de mis desplazamientos en coche y duchas las dedico a estas preocupaciones.
Pero, lo sé, quereis hablar sobre ESE niño. Porque la B invertida de Talitha no le va a poner un ojo morado a vuestro hijo.
Yo también quiero hablar de ESE niño, pero hay muchas cosas que no puedo contaros.
No puedo contaros que le adoptaron en un orfanato a los 18 meses.
No os puede decir que está haciendo una dieta para descartar alergias alimentarias, y que tiene hambre TODO EL TIEMPO.
No os puedo contar que sus padres están en medio de un horrendo divorcio, y que está viviendo con su abuela.
No puedo contaros que empieza a preocuparme que la abuela beba…
No te puedo contar que la medicación para el asma le agita.
No puedo contaros que su madre es monoparental, y por esto entra en el colegio cuando abre la acogida matinal y se queda hasta la acogida vespertina, y después el viaje hasta casa les lleva 40 minutos y por esto duerme menos que muchos adultos.
No puedo contaros que ha sido testigo de violencia doméstica.
De acuerdo, decís, entendeis que no puedo compartir información personal o familiar. Sólo queréis saber qué estoy HACIENDO al respecto de su comportamiento.
Me encantaría decíroslo. Pero no puedo.
No puedo contaros que va a logopedia, que han descubierto un retraso severo del lenguaje y que los terapeutas piensan que las agresiones tienen que ver con la frustración por no ser capaz de comunicarse.
No puedo contaros que me veo con sus padres CADA semana, y que ambos habitualmente lloran en estas reuniones.
No puedo contaros que el niño y yo tenemos una señal secreta con las manos para que me diga cuando necesita sentarse solo un rato.
No puedo deciros que pasa el descanso acurrucado en mi regazo porque “me hace sentir mejor oír tu corazón, señu”.
No puedo contaros que he estado rastreando meticulosamente sus incidentes agresivos durante 3 meses, y que se han reducido de 5 incidentes al día, a 5 por semana.
No puedo contaros que la secretaria del colegio ha aceptado que le mande a su despacho a “ayudarla” cuando me doy cuenta de que necesita un cambio de escenario.
No puedo contaros que me he puesto de pie en una reunión de docentes y que, con lágrimas en mis ojos, les he ROGADO a mis compañeros que le echen un vistazo extra, que sean amables aunque se sientan frustrados de que haya vuelto a pinchar a alguien, y esta vez, JUSTO DELANTE DE UN PROFESOR.
El asunto es que hay TANTAS COSAS que no puedo contaros sobre ESE niño. Ni siquiera lo bueno.
No puedo contaros que su trabajo en el aula es regar las plantas y que lloró con el corazón roto cuando una de las plantas no sobrevivió a las vacaciones de Navidad.
No puedo contaros que despide a su hermanita con un beso cada mañana, y le susurra “eres la luz de mi vida”, antes de que mamá se aleje con el carrito.
No puedo contaros que sabe más sobre tormentas que muchos meteorólogos.
No puedo contaros que a menudo se ofrece para sacar punta a los lápices durante el recreo.
No puedo contaros que estruja al pelo de su mejor amiga en el descanso.
No puedo contaros que, cuando algún compañero llora, cruza el aula para ir a buscar su cuento favorito desde el rincón de las historias.
El asunto es, queridos padres, que solo puedo hablaros de VUESTRO hijo. Así, lo que os puedo decir es esto:
Si nunca, en cualquier momento, VUESTRO hijo se convierte en ESE niño…
No compartiré vuestros asuntos personales con otros padres de la clase.
Me comunicaré con vosotros con frecuencia, y con amabilidad.
Me aseguraré de que haya pañuelos cerca en nuestras reuniones, y si me dejais, os sujetaré la mano mientras lloráis.
Defenderé que vuestro hijo y vuestra familia reciban los servicios especializados de mayor calidad, y cooperaré con estos profesionales en la mayor medida posible.
Me aseguraré de que vuestro hijo reciba amor y mimos extras cuando más lo necesite.
Seré la voz de vuestro hijo en la comunidad escolar.
Seguiré, pase lo que pase, buscando y descubriendo, todas las cosas buenas, asombrosas, especiales y maravillosas de vuestro hijo.
Os recordaré a él y a VOSOTROS de estas cosas buenas asombrosas especiales maravillosas, una y otra vez.
Y cuando otro padre se acerque, con quejas sobre VUESTRO hijo…
18-5-15
Adjunto un enllaç d'una pàgina web que hi ha moltíssima informació i recursos sobre diferents trastorns. És molt interessant i segurament en qualsevol moment podreu trobar allò que cerqueu i que us pot ajudar a dotar-vos de bones eines i documentació sobre un trastorn específic. PSICODIAGNOSI
FASE 1 :
Anàlisi de les necessitats i disseny del projecte
Hores: 15 h. Data: del 12 de febrer al 16 de març
Objectius:
-Conèixer
i recollir dades sobre els diferents alumnes que presenten un diagnòstic o
possible diagnòstic de TEA (trets de l'espectre autista).
-Detectar
i concretar els problemes i necessitats que presenten aquests alumnes a
nivell social i emocional.
-Conèixer
i estudiar les característiques, habilitats i mancances de les persones amb
trastorn de l’espectre autista.
-Definir
els objectius de la intervenció i el Pla de treball amb la supervisió
corresponent de la tutora del centre.
Destinataris/àries: tutora del centre, alumnes
amb TEA, professional que treballa al centre (psicòlogues i logopedes),
tutors i psicòlegs EAP dels centres escolars on assisteixen els alumnes i
estudiant en pràctiques.
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
Durant aquest període
es farà una recollida de les dades i proves que es disposi dels alumnes
amb TEA i es durà a terme una observació directa a les sessions de
psicologia i logopèdia per fer una abstracció d’informació necessària
per estructurar el pla.
Es realitzaran
coordinacions amb la tutora del centre i les logopedes per tal de fer un
traspàs d’informació dels alumnes en qüestió i es concretarà el treball
que pretenc dur a terme. En aquest moment també s’intentarà coordinar-se
amb els tutors i els professionals de l’EAP que interactuen amb l’alumne
en qüestió.
Treball fonamental per
conèixer el trastorn de l’espectre autista i conèixer les propostes que
es poden fer per a millorar les habilitats socials i emocionals que
presenten.
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
Full d’observació
Entrevistes amb tutora
del centre de pràctiques, tutor escolar i EAP
Elaboració del Pla de
treball
Proves
psicopedagògiques
INDICADORS
D’AVALUACIÓ
Qualitat de la informació recollida per observació
directa i qualitat del traspàs de proves i dades dels alumnes per part
de la psicòloga.
Coneixement exhaustiu
de les mancances emocionals i socials dels nens amb TEA i estratègies a
utilitzar per a poder-ho estimular i potenciar.
FASE 2 :
Planificació de l’actuació a seguir
Hores: 15 h. Data: del 16 de març al 3 d’abril
Objectius:
- Analitzar les necessitats reals
d’aquests alumnes a nivell socioemocional.
- Definir els materials que
es realitzaran per millorar les mancances que presenten.
- Definir la metodologia que
es seguirà durant les sessions.
Destinataris/àries: tutora del centre, alumnes
TEA i estudiant en pràctiques.
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
Es realitzarà
coordinacions amb la psicòloga (tutora) per tal de posar en comú la
informació recollida vers les mancances que crec que es poden treballar.
Es buscarà informació
sobre diferents recursos que es poden utilitzar per millorar les
habilitats socials i emocionals.
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
Lectura de llibres,
pàgines web i recursos.
INDICADORS
D’AVALUACIÓ
El grau de satisfacció i d’acord de la tutora vers el
treball que es proposarà.
Participació activa en
la recerca d’idees i de recursos
FASE 3 :
Elaboració del material, intervenció i seguiment
Hores: 40 h.
Data: del 3 de març al 11 de maig
Objectius:
- Dissenyar i realitzar el
material desenvolupat per fomentar les habilitats socials i emocionals.
- Presentar el material
realitzat.
- Assessora als
professionals que treballen amb els nens TEA per poder garantir un seguiment
i una continuïtat del treball realitzat al centre.
- Dur a terme el programa
plantejat amb els alumnes.
Destinataris/àries: logopedes, mestres de les
escoles on van els nens, família, alumnes TEA.
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
1.S’elaborarà el
material destinat als alumnes amb TEA. Material que pretén ser visual, manipulatiu
i atractiu per tal de poder fomentar les habilitats socials i emocionals.
2.Es presentarà el material a la tutora i es
farà una planificació.
3.Es posarà en marxa la intervenció directa
amb els alumnes TEA.
Es farà un seguiment
que allò treballat tingui afectes en el seu dia a dia. Coordinacions amb
logopedes, mestres i famílies.
S’acordarà conjuntament
la nova metodologia de treball.
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
1.Coordinacions.
2.Material
necessari per fer els recursos.
3.Programació
del Pla d’actuació
INDICADORS
D’AVALUACIÓ
Participació activa dels
alumnes.
Registre de les observacions de
cada sessió.
Graelles
d’observació.
Entrevistes.
FASE 4 : Avaluació del pla de treball i
plantejament de la seva continuïtat
Hores: 5 h. Data: del 11 de maig
al 25 de maig
Objectius:
Avaluar els resultats obtinguts en el procés d’implementació del
pla.
Avaluar el grau d’assoliment dels objectius proposats.
Avaluar la continuïtat del treball i proposar millores si són
necessàries.
Destinataris/àries: Tutora del centre i
estudiant en pràctiques.
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
Coordinació amb la tutora del centre per veure el
resultat obtingut després d’aplicar el pla i reflexió del procés dut a
terme.
Reunió/coordinació (traspàs
d’informació) amb les famílies i mestres de les respectives escoles per
saber les impressions del resultat de la intervenció.
Analitzar els punts
forts i dèbils del pla de treball.
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
Entrevistes tutora de
centre, mestres i famílies.
INDICADORS
D’AVALUACIÓ
Criteris d’avaluació
que ens hem marcat en el nostre pla de treball.
Entrevistes.
Grau de participació i
implicació dels alumnes amb TEA
